Guerra de religió?, per Benoït Philippe

Guerra de religió?

Després de l’atac d’uns jihadistes a una església en un poble francès, el papa Francesc va declarar que no es tracta d’una guerra de religió mentre que l’Estat Islàmic va contestar que sí ho és, i que la seva intenció és conquerir l’occident cristià. No estem parlant dels mateixos conceptes.

Per una banda a Europa tenim assumida la separació entre la societat civil i la societat religiosa. Tot i que aquesta separació no ha estat tan clara al llarg de la història d’Occident, avui no ens podem ni imaginar estar implicats en una guerra de religió.

La separació entre el poder temporal i el poder espiritual forma part del fonament de la fe cristiana, a través de les paraules de Jesús: “doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”.

Per altra banda, en el món àrab musulmà, estem assistint a una progressiva involució dels intents de secularització del poder polític en països amb règims presidencials suposadament democràtics com ara Egipte, Algèria, Síria i Turquia. En aquest últim, el recent intent de cop d’estat  fallit sembla haver acabat definitivament amb l’estat laic instaurat al 1921 per Kemal Atatürk. Només falta que Erdogan promulgui una llei per tornar a escriure el turc amb l’alfabet àrab, i s’autoproclami Sultà.

Contràriament al que passa en el cristianisme, la distinció entre  poders no forma part del fonament de l’Islam, i mai s’ha contemplat: Mahoma era profeta, home d’estat i guerrer. Va fundar una religió i una comunitat temporal (Umma), tot aconseguint una fusió gairebé total entre Estat i Fe. Aquest sentiment de pertinença ha perdurat a través dels segles.   

Però en realitat el veritable motor de la radicalització del món musulmà no són els textos revelats, l’Alcorà i la Sunna, ja que només són instruments al servei de les elits al poder en els principals països àrabs.

Aquestes elits manipulen les frustracions dels seus ciutadans que viuen en la misèria, fent-los creure en utopies delirants com la instauració del Califat a nivell mundial.

Una ideologia, com n’hi ha hagut tantes (religioses o no), al servei de les ambicions dels homes. 

B.P. Església Evangèlica St Feliu de Guíxols