La llibertat d’aquest cap que tenim sobre les espatlles, per Joëlle Philippe

La llibertat d’aquest cap que tenim sobre les espatlles

 “Tothom té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió”. Fa un temps que reflexiono sobre aquest dret humà, sempre oblidat, l’article 18 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. En general, saltem directament a l’article següent del pacte i pensem que protegint la llibertat d’expressió (article 19) és suficient.

No obstant això, sense el primer, en realitat no hi ha el segon. Com podríem expressar allò que no hem pensat o cregut? En certa manera, la llibertat que tenim de creure ens permet ser independents, triar de quina manera volem viure la vida, seguint uns valors o uns altres. La fe és, com ho explica Pau en la seva Carta als Hebreus, “conèixer realitats que no veiem” i “posseir de manera anticipada allò que esperem”.

De fet, la llibertat de pensament, consciència i religió és el dret per excel·lència de la dignitat humana: ningú pot entrar dins el nostre cap, aquest que tenim sobre les espatlles; ningú pot obligar-nos a creure, però tampoc a no creure.

Aquest dret té una faceta “externa”, la de manifestar en públic o privat, de manera individual o col·lectiva aquesta religió o creences. Probablement aquesta és encara la part que més ens costa: Tothom té llibertat, però, si us plau, resa a casa, no facis soroll, no mencionis a Allà o a Déu en una conversa. S’ha apartat la religió de l’espai públic. Quan un periodista va preguntar a l’ex-primer ministre anglès Tony Blair sobre la seva fe, el seu assessor de comunicació va interrompre: “Aquí no parlem de «Déu»”.

Però probablement ara amb tot el que està passant al món és el moment d’escoltar-nos. Qui és el meu veí? La llibertat de pensament, consciència i religió és la que ens permet mirar-nos als ulls, i tot i no estar d’acord, seguir respectant-nos i dialogant, perquè aquesta llibertat és recíproca. Ni jo puc forçar qui tinc al davant de creure el que crec, ni ell pot forçar-me a mi. Però si en parlem, potser ens entendrem.

J.P. Església Cristiana Evangèlica Sant Feliu de Guíxols