Texto de la predicación con motivo de la inauguración de la Fiesta Mayor 2014 en Sant Feliu de Guíxols, por Joel Forster

02.08.2014 19:50

 

Missatge a la celebració de l’1 d’agost. Sant Feliu de Guíxols

            Joel Forster, 1/8/14

Lectura bíblica. Joan 2:1-11.

Les noces de Canà

El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús.  També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.  Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:

-No tenen vi.

Jesús li respon:

-Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

La seva mare diu als servidors:

-Feu tot el que ell us digui.

Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.

Els diu Jesús:

-Ompliu d'aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt.  Llavors els digué:

-Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu:

-Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

 

Reflexió

Molt bon dia.

Em dic Joel i sóc un ganxó més, que he crescut aquí a Sant Feliu, i com a tothom, em salta a la vista que la Festa Major marca un punt àlgid de la nostra ciutat cada any. L’ambient estiuenc. Els concerts del festival, als gran escenaris, però també la música a racons amagats. Les activitats a la platja, com la cursa de pasteres. Els focs artificials que des de petit baixàvem al passeig a veure. I tots els visitants que vénen de fóra per unir-se a la festa.

Són dies especials per a celebrar la vida aquí a Sant Feliu.

 

Acabem de llegir un text que parla de Jesús, fa més de 2000 anys, participant també a una gran festa. Si heu escoltat amb atenció, el text bíblic és com una finestra a un moment d’una pel·lícula. Tenim accés a veure unes noces succeint a la població de Canà, a la regió de Galilea, a l’actual Palestina.

És un moment de gresca. A la tradició jueva un casament no era “cosa petita”. Estem parlant d’una “petita festa major”, amb molts i molts convidats. La celebració s’estenia durant dies. Hi havia música. Hi havia un espai per gaudir amb veïns de la mateixa comunitat. Tota mena de famílies reunides. Hi havia bon menjar i, com diu el text, hi havia vi per a tothom.

Hi veiem a Maria, la mare de Jesús, participant com una ciutadana més. I també a Jesús, amb alguns dels seus primers deixebles, que també havien sigut convidats.

Qui escriu aquest evangeli és Joan. Si tinguéssim temps per llegir sencer el seu escrit complet, veuríem que Joan  situa aquesta festa a Canà tot just al principi del seu evangeli: al capítol 2. Si teniu una Bíblia a casa ho podeu comprovar: el primer lloc públic en el que Jesucrist es mostra i es “presenta en societat”, per dir-ho d’alguna manera, és una festa.

Jesús amb prou feines tenia 30 anys i serà la primera vegada que se’l veurà fer una senyal miraculosa. El primer acte públic de Jesucrist, el salvador... ¿Una festa amb música, menjar i vi? Xoca amb la nostra visió, però és el que diu la Bíblia!

 

Veure a Jesús gaudint d’una celebració com podria ser la nostra Festa Major trenca amb els nostres estereotips. La nostra espiritualitat pinta sovint un Jesús distant, místic, inaccessible.

 

¿Però qui és realment aquest Jesús? És “Déu fet home”, que significa que Déu s’ha convertit en un més de nosaltres. Que Déu que s’ha apropat, es posa al nostre nivell.

Jesús gaudia d’una festa, de la mateixa forma que plorava per la mort d’un amic més endavant en la seva vida, o va ser temptat, igual que ho som nosaltres sovint.

Teològicament, és el que es defineix amb la paraula “Encarnació”: Déu fet carn. Ell era 100% Déu. Però era també 100% humà.

Només així Déu mateix podia mirar-nos als ulls i comunicar-nos el seu missatge de tu a tu, de persona a persona.

 

Si tornem al text bíblic, se’ns parla d’una festa on s’ha acabat el vi, un dels ingredients essencials. I veiem a Maria que, potser per evitar que els nuvis quedin en evidència, demana a Jesús que intervingui. ‘Fes alguna cosa’, li diu.

Maria és conscient de qui és aquest Jesús. És molt més que el seu fill. Ella li reconeix tota la autoritat com personatge central. De fet, Maria treu l’atenció de sobre seva i la posa sobre Jesús. Creu en Ell, i per això diu als servents de la festa: ‘Feu-li cas, Ell sabrà que fer’.

Al text que hem escoltat, Jesús sembla reticent, però acaba fent una cosa que ningú s’espera.

Agafa unes piques, que segons la tradició jueva només servien per a que la gent s’hi rentés les mans abans de tocar els aliments. Demana que les omplin amb aigua.

Jesús els diu: “Ompliu aquestes piques fins a dalt d’aigua. Traieu-ne i porteu-ho al cap de servei”. (verset 8)

Què devien pensar els servents? Per què aquest home ens demana que agafem aigua i la portem al maitre? No ho devien tenir clar, però com Maria els havia demanat abans, els servents fan el que Jesús els hi ha ordenat. Confien en aquest home desconegut. Li fan cas, tot i que podrien qüestionar-lo. D’alguna forma aquest home sembla tenir una autoritat especial.

El resultat el sabem. L’aigua, de cop, s’ha convertit en vi. Quan presenten el nou vi, “creat” per Jesús, la gent queda molt sorpresa. No només és vi que era aigua, sinó que és molt més bo del que havien estat bevent els convidats de la festa fins al moment.

“Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor”. (verset 10)

L’escena acaba aquí, i el text bíblic acaba dient que aquest va ser el primer miracle que Jesús va fer, la primera senyal per confirmar que Ell era un home especial: l’enviat de Déu.

“Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell”, acaba el narrador de l’evangeli de Joan.

 

CONCLUSIÓ

Amb aquest episodi comença la vida pública de Jesús, tal com l’explica la pròpia Bíblia. En els propers 3 anys, fins que acaba morint en una Creu, diria una i una altra vegada que venia a portar una cosa nova.

Un vi millor, com a les noces de Canà.

Una aigua millor, com amb la dona samaritana. Un aigua que ens treu aquesta set profunda que sempre hem tingut i que res ha pogut apagar.

 

730 anys abans que Jesús naixés, Isaïes, un profeta de la mateixa zona, va dir:

«Oh, tots els assedegats,

veniu a l'aigua,

veniu els qui no teniu diners!

Compreu i mengeu,

veniu i compreu llet i vi

sense diners, sense pagar res!

Per què gasteu els diners

comprant un pa que no alimenta

i malgasteu el vostre sou

en menjars que no satisfan?

 

Isaïes ja estava parlant, de forma metafòrica, d’aquest home que havia de néixer 7 segles després.

Un Jesús sorprenent. Un Jesús que s’ofereix a sí mateix per a nosaltres, en el nostre lloc, a la Creu, de forma gratuïta. És el que la Bíblia defineix amb un terme molt important: la Gràcia.

Es possible que aquest Jesús proper, humà, que gaudeix d’una festa... sigui molt diferent al que ens havien explicat tota la nostra vida.

Però  és el que ens diuen les fonts més fiables, els documents històrics sobre Jesucrist més antics que podem trobar al món. Els 4 evangelis que trobem a la Bíblia. Cadascun ens parla de Jesús des d’una perspectiva diferent. 4 biografies que val la pena llegir i investigar per nosaltres mateixos.

 

Si ho fem, veurem una cosa interessant! La gent que el va conèixer fa 2.000 anys veia a Jesús com una persona diferent. Algú en qui es podia confiar. Algú que no els defraudaria, com molts líders d’avui en dia ens defrauden.

Maria, els deixebles, els servents, moltes persones més que el van conèixer.. Tots tenien expectatives amb aquest Jesús. Conforme avançava el seu ministeri, cada vegada creixien més les expectatives:

Què farà a continuació?

Com transformarà la realitat?

Com respondrà als fariseus, el religiosos de l’època? Què farà davant l’ocupació romana?

Serà capaç d’acabar amb les injustícies, i de satisfer els nostre desitjos més profunds?

 

Si us dic la veritat, jo també tinc expectatives sobre aquest Jesús.

Sóc encara força jove, i sense molta experiència encara. Però com tots els que hem passat per la universitat no em conformo amb respostes simplistes o amb el que altres em diguin sobre la religió cristiana. Vull descobrir sobre Déu per mi mateix.

I la meva conclusió, personal però ben real, es aquesta: Que seguir i creure en aquest Jesús no significa perdre la meva llibertat, tornar-me religiós i viure sota unes regles estrictes.

Crec fermament que aquell que convertia aigua en vi també pot donar un significat molt més gran profund a cada dia de la meva vida. Que Ell em pot sorprendre amb coses que mai hagués pensat.

 

Gaudim de la celebració d’aquests dies de Festa Major! Gaudim del regal de la vida conjunta com a ciutat!

I tant de debò, mentre gaudim d’aquests dies de festa, hi hagi algun moment en el que ens poguem preguntar, també: ¿És aquest Jesús proper alguna cosa més del que sempre havia pensat?

Moltes gràcies per la vostra atenció i molt bona festa.

 

—————

Volver