Facebook i les nostres relaciones personals

Facebook i les nostres relaciones personals

Fa no gaire, el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va haver de respondre a preguntes dels congressistes i senadors dels Estats Units. De fons, estava l’escàndol al voltant de l’empresa ‘Cambridge Analytica’, que havia comprat i utilitzat il·legítimament les dades de milions de persones.

No és la primera vegada que ens trobem amb realitats degradables de les xarxes socials. Polèmiques al Twitter, cadenes al whatsapp amb “notícies falses”, pàgines web amb fins polítics obscurs... Però a la vegada, molts de nosaltres no fem el pas d’abandonar les xarxes socials, les seguim utilitzant. Per què?

Segurament la raó principal és que, com deia el propi Zuckerberg, “les xarxes aconsegueixen connectar a persones”. Som éssers relacionals que necessitem, sigui en persona o ‘online’, estar prop d’altres persones.

Mentrestant, però, veiem com un dels problemes més grans que tenim ara mateix és la soledat. Gent gran que no té ningú al costat la majoria d’hores de la setmana. O la soledat de gent més jove que, tot i viure rodejat de noves tecnologies, sent que no encaixa en el món que li ha tocat viure.

Com a cristià, arribo a la mateixa conclusió que l’escriptor britànic C.S. Lewis ja fa unes dècades. Lewis deia que tots nosaltres tenim un forat dins nostre que té el mida de Déu. O, dit d’una altra forma, tots nosaltres estem en una cerca irresolta per coses que només Déu pot donar-nos. La bona notícia és que Déu està en “mode disponible”, i relacionar-nos amb Ell és tant fàcil com dir-li: “Et necessito”. Ho creguis o no, Déu està més a prop del que penses.

Joel Forster, Església Evangèlica Sant Feliu de Guíxols