La intimitat de l'oració, per Joëlle Philippe

La intimitat de l’oració

El poema “Mare Nostra” que la poetessa Dolors Miquel va recitar durant els premis Ciutat de Barcelona va causar força rebombori. Més enllà del bon o mal gust i de la polèmica als mitjans de comunicació i les xarxes socials, m’agradaria emprar el mateix dret que ella va tenir per recitar el seu poema, i escriure amb tota llibertat sobre... el Pare Nostre.

El Pare Nostre no és “catòlic”, com alguns diaris van publicar, sinó que és una pregària que Jesús va ensenyar als seus deixebles per mostrar-los com dirigir-se a Déu. Totes les denominacions cristianes l’empren en major o menor mesura i es troba en dos evangelis: Lluc i Mateu.

En contrast amb els religiosos de l’època, Jesús deia que orar, és a dir, parlar amb Déu, no era una activitat pública per mostrar-se i presumir sinó que formava part de la intimitat de la relació de l’home amb Déu: “quan preguis, entra a la cambra retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare” (Mateu 6:6).  

Per a Jesús, era clau explicar que Déu és sobirà i que sap per avançat les necessitats dels qui l’estimen. Per tant, no calia orar per canviar la voluntat de Déu, sinó per desitjar-la: “vingui el teu Regne i que es faci la teva voluntat” (v.10). El teòleg Martí Luter ho va entendre: “La oració no és per canviar els plans de Déu, és per confiar en la seva sobirana voluntat”.

Probablement per això Jesús va donar la segona part, que tracta de les necessitats més primàries: la supervivència i la convivència. “Dóna’ns el nostre pa” recordava que Déu proveeix i que el creient hi ha de confiar (v.11). Aquesta provisió és també espiritual, ja que el creient aprèn a seguir l’exemple de Déu, que perdona els pecats (v.12).

En el Pare Nostre, el creient comunica amb el seu creador i troba tant el confort de la seva provisió, com la confiança en la seva voluntat. I entén el desig de Déu de relacionar-se amb els homes, un Déu que, tot i ser sant i “al cel” (v.9), no és distant sinó que perdona els pecats i escolta les oracions.

Joëlle Philippe, Església Evangèlica Sant Feliu de Guíxols