Per començar: llum, per Joel Forster

Per començar: llum

“Tabula rasa!” Som ja al 2015, i per tot ens arriben els missatges que les coses canviaran a millor en els propers mesos. Tant de bo poguéssim començar des de zero en alguns aspectes, construir de nou coses que ja fa massa temps estan tortes, ens diem. La realitat, però, és que hi ha ombres ja molt llargues que no entenen de calendaris.

A nivell general, la corrupció en la política i la economia ens dibuixa un panorama ben espès. Per a alguns de nosaltres potser la crisi econòmica s’ha convertit en una realitat ben familiar. O ha aparegut una malaltia. Potser una persona que estimem que ens ha deixat. Boires espesses que obscureixen els dies.

L’altre dia, segut al sofà, fullejava una Bíblia. Era a mig matí, i entraven rajos del sol d’hivern per la finestra. La tramuntana bufava fóra amb força i el cel era clar i net. Amb aquesta llum il·luminant l’habitació llegia les primeres paraules del Gènesi (és a dir: l’inici). Aquestes paraules em van captivar, copio literalment: La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’abisme i l’esperit de Déu planava damunt les aigües. I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum. Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres.

Impressionant, llegim a Déu mateix, en el dia 1 del seu propi calendari, decidint crear la llum per acabar amb la “desolació”. Se’ns diu també que la llum era bona i contrastava bruscament amb les tenebres.

Els començaments son molt importants perquè marquen la línia per on caminarà un projecte. I Déu, a l’hora d’impulsar una nova cosa (ni més ni menys que l’Univers), aposta per la llum com a primer ingredient. Una llum que porta transparència, que dóna visió, que escalfa, que ens fa veure més enllà de les ombres.

L’esperança, per mi, mentre em fixo en el cel blau d’un dia de tramuntana, és que aquesta llum, la llum de Déu mateix, tingui més cabuda aquest any al meu dia a dia. Crec que només així les velles ombres hauran de fer marxa enrere d’una vegada per totes.

Joel Forster, Església Evangèlica Sant Feliu de Guíxols