Sobre la corrupció: Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Sobre la corrupció: Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

El següent artícle del Consell Evangèlic de Catalunya m’ha fet pensar i crec que la confessió de tants polítics fraudulents dins i fora del nostre país ens hauria de portar a fer examen de consciència a nosaltres mateixos.

“Ho hem de tenir molt clar. La corrupció és pecat. I hem d’aprendre a alliberar-nos dels nostres pecats. A nivell de país el pecat de la corrupció és una realitat creixent. I, si volem ser sincers, ens hem de preguntar a nosaltres mateixos si estem caient en aquest pecat. És molt fàcil ocupar-se del pecat dels altres i de la corrupció dels altres. Encara és més fàcil afegir-se a la crítica que es fa des de la plaça pública.

La pregunta que ens hem de formular, un i un altre cop, és la de Jesús: Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. I el text bíblic afegeix que tots els presents, començant pels de més edat, van anar desfilant de la presència de Jesús. Naturalment que ens calen lleis contra la corrupció. Hi ha gent que només entén el llenguatge de la llei. Però per sobre de la llei ens cal un comportament social d’honestedat. El relativisme moral és l’arrel de la corrupció.

A quants de nosaltres ens han fet callar, quan li hem demanat a un company o a una companya de feina que no robi, amb la frase: Ho pagues tu?, mentre la resta de companys o de companyes es feien els distrets. Doncs si a molta gent li resulta acceptable robar a l’empresa, que li paga el sou a final de mes, gairebé als mateixos els semblarà també raonable robar o corrompre els altres. Perquè la corrupció, a més de ser un pecat, és un robatori.

El que em preocupa és que, com que la corrupció o la corruptela ha entrat a formar part de la nostra normalitat quotidiana, fins i tot hi hagi aspectes que s’escapin als nostres propis ulls.

Per aquesta raó hem d’estar vigilants. Començant per nosaltres mateixos. No donant lliçons als altres. I esforçant-nos per no fer-nos els distrets quan algú posa en evidència un robatori, una corrupció.

La millor llei contra la corrupció és la censura moral d’una societat honesta que rebutja la corrupció i els corruptors.”

Vull començar per mi mateix. S’hi apunta?

Arnold Forster, Església Evangèlica Sant Feliu de Guíxols