Tallant les flors per l'arrel, per Joëlle Philippe

Tallant les flors per l’arrel

L’any passat es va realitzar a Quebec un documental, L’heureux Naufrage (“El feliç naufragi”), que plantejava preguntes sobre el passat religiós del país i la forta secularització de la societat. Amb pocs mitjans i gràcies a un any de campanya i promoció per aconseguir micromecenatge, el director i la productora van entrevistar a antropòlegs, sociòlegs, filòsofs, periodistes i artistes quebequesos i francòfons. Tot i tractar-se d’un documental molt orientat a la societat quebequesa i la seva història, és commovedor veure la sinceritat dels entrevistats, que expliquen els seus dubtes i les preguntes a les quals la “racionalitat occidental” no proporciona resposta. 

La discussió gira més tard entorn als valors i l’herència cristiana de la societat occidental. Un filòsof ateu, André Comte-Sponville, opina que no hem de rebutjar el passat que tenim, sinó que s’han de conservar aquests valors bons heretats del cristianisme –referint-se sobretot als drets humans–, encara que no creguem en Déu. Un escriptor francès, Jean-Claude Guillebaud, però, comentava: “si tallem els valors de la seva arrel, són com flors que posem en un gerro: en tres dies estan mortes”.

Els drets humans estan a l’ordre del dia, més perquè els humans no parem de violar-los que no pas perquè s’estiguin respectant però tot i això, sembla que hi ha un consens tàcit: els drets humans són bons i s’han de promoure. A altres continents els rebutgen perquè diuen que són una imposició occidental sobre les altres cultures. També critiquen la hipocresia d’occident.

Però en certa manera, com comentava l’escriptor Guillebaud, quin sentit tenen els drets humans sense la seva base? Traient a Déu de l’equació, qui ens diu que aquests drets són bons o millors que d’altres? Si Déu no existeix i la religió és una invenció humana, perquè no tornar a la llei del més fort? Sense la referència de la perfecció, la bondat, la compassió, preocupar-se pel feble i l’amor incondicional, per a què hauríem de tendir a aquesta perfecció?

Joëlle Philippe, Església Evangèlica Sant Feliu de Guíxols