Tres pinzellades sobre la “crisi dels refugiats”, per Joëlle Philippe

22.09.2015 12:50

Tres pinzellades sobre la “crisi dels refugiats”

La “crisi dels refugiats” ha obert el debat arreu d’Europa: els acollim, no els acollim, acollim només els cristians (els que són com nosaltres)… ? M’agradaria fer un parell de pinzellades per a nosaltres, cristians si ho som, ateus o agnòstics, si ho volen llegir o escoltar. Pel que fa als arguments polítics i legals, segurament hi hauria moltes coses a dir, però ho deixaré en mans dels polítics, demanant a Déu que els doni saviesa i compassió.

La Bíblia parla bastant dels estrangers i dels refugiats, sorprenentment (o no). De fet, Déu els dóna un lloc prioritari i una protecció especial. A través de les revelacions del profeta Isaïes, veiem una preocupació real per a ells: “En ple dia fes ombra com la nit per amagar els refugiats; no delatis els fugitius” (Is. 16,3-4), i més en general, Déu es declara el Déu dels qui pateixen, dels qui no tenen veu, com les vídues, els orfes i els estrangers: “Jo visc [...] en un lloc sant, però també estic amb els oprimits” (Is. 57,15).

Ja des del principi, Déu dóna al seu poble un manament. No és en la llista dels 10, però el podem trobar repetit al llarg del pentateuc: “Estima’l [l’estranger] com a tu mateix, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte” (Lv. 19,34). Seguint aquesta regla d’or ètica, penso en les comparacions que hem vist últimament a les notícies: Espanya va patir un èxode també fa gairebé 80 anys i França va gestionar-ho força malament. Volem fer el mateix ara?

D’altra banda, Déu també dóna instruccions al seu poble quan és desterrat; no només vol el seu bé però també la prosperitat del país d’acollida. Déu envia al profeta Jeremies als desterrats a Babilònia: “Procureu el bé de la ciutat on us he deportat, i pregueu per ella, perquè del seu benestar en depèn el vostre” (Jer. 29,7). Altres traduccions canvien “benestar” per “prosperitat” o “pau”. No són sinònims, però els podem intercanviar i preguntar-nos: si no acollim els deportats (desterrats, refugiats) ens estem perdent alguna cosa?

Joëlle Philippe, Església Evangèlica Sant Feliu de Guíxols

—————

Volver